Nota sobre la llibertat
Aquest text és argumentatiu perquè té la finalitat de convéncer al lector , o moure la seua opinió sobre l’idea de llibertat respecte a les lleis.
A més, es un assaig, però com presenta un àmbit d’ús literari consistix en una glossa.
Tema.
Denúncia a les limitacions de les llibertats per la creació de les lleis.
Tesi.
Les llibertats de les persones es veuen limitades per les lleis perquè aquestes són onfluenciades per interessos personals de la gent més poderosa.
Resum.
Hui en dia hi ha una àmplia declaració de drets que, suposadament, es troben adherits a les lleis de les Constitucions actuals, però la realitat és distinta a causa de que aquestes lleis no fan res més que limitar-les. Açò és causa dels interessos de les persones més poderoses, que limiten les llibertats universals per al seu propi benefici, provocant la por per part de la societat cap als sistemes políticis.
Estructura
· Introducció: Des de la línia 1 fins a la 3. S’exposa la idea principal de l’autor, que consistix en el rebuig cap a les lleis. A més, es fa referència al receptor per a que done suport a la seua idea.
· Cos argumentatiu: Des de la línia 4 fins a la 10. S’exposen una sèrie d’arguments que donen suport a la idea defensada. S’argumenta que les lleis retallen les llibertats de la societat governada. Es fa l’introducció a la conclusió final de l’autor.
· Conclusió: Des de la línia 11 fins a la 15. Es mostra la conlusió final de l’autor. Aquesta consistix en que les lleis sols retallen llibertats a kes persones menys poderoses perquè aqueses lleis es redacten amb la fi de promoure i conservar els privilegis dels més poderosos.
Arguments
Predominen els arguments de conseqüència, com és el cas de <per evitar mals majors> , a la línia 1; <perquè només ho sembla>, a la línia 3; o <per això les lleis sempre han fet por>, a la línia 13.
També es poden observar una gran quantitat d’arguments de comparació al llarg del text, com <com en la vigent Constitució espanyola>, a la línia 5; <però entre això i les lleis habituals hi ha una distància abismal>, a la línia 11; o <rarament la llibertat dels amos, però sempre la dels subalterns>, a la línia 12.
A més hi ha alguns arguments d’exemple com <en el Codi Civil Espanyol>, a la línia 13; i de citació, com es el cas de <la ignoráncia de la ley no excusa su cumplimiento> a la línia 14.
Cal destacar el contrargument a la línia 1 <No feu cas de les lleis. Bé: feu-ne cas...>, que introduïx el discurs del emissor i la seua idea principal.
Títol.
El títol és temàtic perquè proporciona informació sobre el tema tractat al text.
Connectors.
Predominen els connectors d’addició, ja que es fa l’introducció d’arguments de conseqüènciacom es el cas de <per a> a la línia 1; <perquè> a la línia 3, i <i per això> a la línia 13.
També es poden encontrar nombrosos connectors adversatius, que fan l’introducció d’arguments de comparació, com es el cas de <només>, a la línia 9 i <però> a la línia 11. Cal esmentar que la majoria d’aquestos connectors introduïxen arguments de conseqüència, com <però> a la línia 1, <però no> a la línia 5 i <però> a la línia 6.
A més es poden trobar alguns connectors de reformulació que fan l’introducció d’arguments de conseqüència com <sota> a la línia 1 ó l’introducció d’arguments de comparació, com és el cas de <fins i tot> a la línia 5. També hi ha alguns connectors de comparació que introduïxen arguments de comparació, com <com> a la línia 5.
Referència.
Respecte als elements lèxics, es pot observar un gran ús de la paraula llibertat al llarg del text. També es repetixen paraules relacionades amb la política, com <Constitució> o <Codi>, usualment relacionades al context d’Espanya. A més, es fa referència als drets mitjançant la paraula llibertat, ja que ambdós conceptes es troben relacionats per el context del text.
Respecte als elements gramaticals, es por observar nombroses prominalitzacions al llarg del text, ja que es fa una contínua referència a la llibertat a totes les parts del text. També s’usen estructures paral·les a les línies 3 i 4, on es fa referencia a les <declaracions> i als <drets>.
S’usa l’elipsi mitjançant l’ús dels dos punts, com es el cas de <tot s’ha de dir: kantianament...> a la línia 10; <... sempre la dels subaltern: ...> a la línia 12, ó <però no: hiha les lleis...> a la línia 5.
Cal esmentar l’ús del present com a verb absolut. Açò té com a finalitat donar presència a l’autor al seu discurs mentres que es dona simultaneitat al text.
Modalització.
Aquest text està molt modalitzat, ja que es fa un ús continuat de verbs modals en segona persona que donen ordres al lector, com <no feu cas> i <feu-ne cas>, a la línia 1; i <trobeu> a la línia 2.
També es poden observar una gran quantitat de paraules entre cometes, com <llibertat>, <drets> ó <llegir-la>; nombroses expressions com <Apa, a cumplir la ley!> , que ,a més, fan ús del castellà; una gran quantitat d’adjectius i adverbis valoratius com <kantianament> i <rarament> a les línies 10 i 12 respectivament.
Cal destacar l’ús de la dixi personal junt al present a els verbs, que provoquen la sensació de presència de l’emissor i del receptor, com es el cas de <vivim> i <podem>. A més, predominneel verbs en segona persona, que provoquen certa sensació de distànciament a algunes parts del text al mateix temps que donen ordres com <tingueu>, <que s’autoenganye qui vulga> i <advertireu>.
Valoració del text.
A aquesta glossa, es presenta un àmbit d’ús literari al mateix temps que divulgatiu, ja que té la forma d’un assaig. Com es tracta d’un text argumentatiu, predominen els arguments de comparació i de conseqüència. Aquestos arguments es troben introduïts per connectors adversatius i additius majoritàriament. Cal esmentar el contragument utilitzat a l’inici del text , que dona la sensació de que l’autor no es decidix en que vol dir al receptor.
A més, ens trobem amb un text molt modalitzat que utilitza expressions castellanes, verbs modals en segona persona i una gran quantitat d’adjectius i adverbis valoratius.
Es fa una contínua referència a la llibertat i als drets al llarg de tot el text, i s’utilitza l’elipsi i la pronominalització com els principals elements referencials gramaticals.
Opinió personal.
Pense que l’autor té part de raó perquè hi ha moltes lleis que beneficien més a une persones que a altres, però no podem rebutjar-les totes perquè això faria que la societat es trobara al caos i la desorganització total. Com a solució, sols es pot elegir adequadament als polítics que ens representen, i sols en el cas de una injustícia intolerable que oprimira a la societat, consideraria com a bona l’idea d’una revolució contra aquestes persones que es troben al cap del poder.
No hay comentarios:
Publicar un comentario