martes, 20 de diciembre de 2011

COMENTARI DE TEXT DE VALENCIÀ: "LITRONAS AL CARRER"


“LITRONAS AL CARRER”. MARIA DE LA PAU JANER

El text “Litronas al carrer”, és un artícle d’opinió publicat pel periodic Avui, el 15-02-2002, i escrit per María de la Pau Janes.

El tema d’aquest text és: critica per la pràctica del botelló al carrer.

Respecte a la tesi o idea principal que defen l’autora, en aquest cas és explícita, és: “l’alcohol s’ha convertit en el millor camí d’evasió per als jovens”. (l-24-25).

En aquest text l’emissor ha usat, per tal de convèncer el receptor, tor un seguit d’arguments que ajuden a donar credibilitat a la tesi. Alguns arguments que apareixen al text són:

  • Argument del Benefici:línies 1 fins a la 3.
  • Argument causa/conseqüencia:línies 10 fins a la 13.
  • Argument d’exemplificació: línies 1 fins a la 18, dóna tot un seguit d’exemples sobre el tema del text, per a reformar-lo.

El text presenta una estructura organitzativa de caràcter sintetitzan ja que el tema i la tesi apareixen a la fi de text. A l’analitzar el contingut semàntic del text vegem que es dividix en:

  • Introducció (linia 1): comença diguent que era mès facil comprar botellas d’alcohol, perquè els preus dels cubatas al bar són molts alts.
  • Desenvolupament (línies 2 a la 24), explica que cada vegada hi ha més jovens que practiquen aquest fet, i per lo qual ara trau conseqüencies, i a causa d’aixó on crear normes.
  • Conclusió )línea 24 fins a la 27) en aquestes línies apareéis la tesi, que diu que l’alcohol s’ha convertit en el millor camí per als jovens, per a oblidar la resta de la setmana.

A partir d’ací, podem resumir el text de la seguent manera: els jovens prefereixen comprar alcohol barat, i beure al carrer, perquè els bars han augmentat els seus preus. Aquest “festival”, en Espanya, el practiquen milions de jovens, i aixó té conseqüències, i a causa d’aixó, moltes ciutats han creat lleis que prohibixen el consum d’alcohol al carrer. Però aixó continua, ja que per al jovens no sols significa passar-ho bè amb els amics, sino també oblidar els problemes.

            Per a començar per la adeqüaciò, direm que el text que estem analitzan pertany al génere periodístic, concretament, és un àrticle d’oponió, el qual el seu ámbit d’ús és també periodistic. Com a text expositiu-argumentatiu, encara que predomina la part argumentativa, observem que l’autora busca informar sobre el problema del botelló al carrer, u cautivar la intenció de conmovernos davant d’aquest problema. I aquest text pertany a la varietat dialectal occidental.

            Un altre punt és la modalització, esposa la áctitud de parlant ves el contingut d’enunciant i abans el receptor. Considerem modalitzados:

  • Modalitat oracional, en el text predomina la enunciatica.
  • Lexic valoratiu, l’aparició de adjetius valoratius com: “psicodèlics”(1-4),  “barat” (l-9), “pobresa”(l-17)…
  • L’ús de elements tipográfics com la cursiva “litronas”(l-16), per a indicar que perteneix a un altre idioma.
  • L’ús de la impersonalitat amb la construcció “se”, com  per exemple en les línies 4 i 5, construccions amb el verb “semblar”, com en la línia 11, i construccions amb el pronom “un”, com en les línies 2, 15 i 18.

Per altra banda tenin la cohesió gramatical que podem començar digent la dixi, que és un mecanismo senyalador que requereix d’informació contextual per a ser comprensible, es a dir, una referencia esterna al text. Hi ha Quatre tipus de dixis:

  • Personal, senyala als participants en el act de comunicació
  • Social, indical qual es la posició social del intervinents.
  • Espacial, es refereix al lloc on es ubica la acció conforme a la proximitat o llunyania. Alguns exemples que hi apareixen son: “aquest”(l-10), “aquesta”(l-12), “bar”(l-2), “places”(l-6)…
  • Temporal, es refereix al temps en relació amb el ací i ara del parlant, com per exemple “cada cap de setmana”(l-5), “fins a altes hores de la matinada”(l-8), “la nit”(l-25).

Ara analitzarem, els connectors, que serveixen per a conectar els diferents fragments del text o del discurs o també per a enllaçar oracions. Alguns connectors que apareixen són: “si” (l-1), “però” (l-24)…

I per acabar amb la cohesió, analitzarem la cohesió lèxica, que esta dividida en diferents punts:

  • Camp semántic, que son paraules que compartixen un mateix lexema, que es la unitat minima de significat, com per exemple:
-          bar, placer, raconades, jardins i parcs.
-          Aragó, Canàries, Cantabria, Castella i Lleó, Murcía i València
  • Sinonímia, paraules que tenen el mateix significat o paregut, com per exemple “joves”(l-1) i “Adolescents” (l-15); “psicodèlics”(l-4) i “minimalistes”(l-4)
  • Antonímia, paraules que tenen significat contrari, per exemple: “supervivents” (l-27) i “nàufrags”(l-27)
  • Hiperonímia, paraula cuyo significat engloba altres paraules, denominades hiponins, per exemple:
-          “lloc” (hiperonímia)(l-4) i “places”(l-6), “reamades”(l-6) i “jardins”(l-6)(hiponins).
-          “comunitats”(hiperonímia) i “Aragó”(l-22), “Canàries”(l-22), “Castella i Lleó”(l-22), “Murcía” (l-22) (hiponins)

Per a finalitzar amb el comentari de text, faren una valoració crítica del text.

Aquest text presenta una alta adeqüació al lector, en aquest cas als jòvens i els mecanismos de cohesió i coherencia apareixen bé enspleats. L’autora, María de la Pau Janes, utilitza un llenguatge formal i a la vegada col.loquial, la seua intenció es informar amb el proposit d’orientar l’opinió del lector.

El que va a dir aquest text és que tots els jovens que practiquen “El Botellón” al carrer són uns salvatges sense educació, que beuen alcohol fins a altes hores de la matinada.

Per una part, si el govern volgue ser just enfocaría aquestes medides desde cada ajuntament perque coneixen mijor la realitat dels jovens, perquè no tots van a beure a la plaça, no fan pixades als portals, ni trenquen les botellas d’alcohol…

Per altra part, aquestes critiques que fa l’autora o les prohibicions per part del govern, pareix que sols van cap als jovens, quan deurien anar també per als adults, perqué quan son festes als pobles beuen igual o més que els jovens.

En conclusió, a pesar de defendre una postura contraria al autor, ja que es vergonyos que una major de 18 anys no puga ejercir una llibertat individual sempre i quan no moleste a la resta de gent, es comprensible també su opinió, hi és veritat que cada vegada hi ha més jovens fent aquesta pràctica i cada vegada comencen a beure des de més jovens.



miércoles, 30 de noviembre de 2011

COMENTARI DE TEXT DE VALENCIÀ


             
Primerament anem a comentar l’àmbit d’us , el gènere del text, el tipus de text i la finalitat d’aquest
A continuació identificarem el tema, la tesi i redactarem el resum.
Per a finalitzar analitzarem els procediments de referència i farem una valoració personal tant la nostra opinió sobre el text com els recursos emprats en el text.
·        Aspectes pragmàtics
L’àmbit d’us que empra l’autor del text es periodístic perquè el text no empra llenguatge elaborat per descomptat descartem l’acadèmic i si empra opinió encara que no es un text recent si que es d’actualitat.
El tipus de text es tracta d’un text augmentatiu perquè la seua finalitat es la de informar al lector sobre la no emissió de tv3 al país valencià.
El gènere del text es un article d’opinió perques esta estret del diari “el llevant”per lo tant es una columna que el senyor Jesús Puig dona la seua opinió sobre aquest tema per lo tant descartem llibre de text i assaig
Anàlisi del títol, es un títol temàtic  perquè ens dona informació abans de llegir el text i podem saber de que tracta el text o com esta encarrilat.
·        Anàlisi del contingut informatiu
Identificació del tema
Critica al tancament  de tv3 a la comunitat valenciana
Identificació de la tesi
L’autor defensa en el text la següent tesi 
Demostració que el tancament de tv3 es polític 
Resum
El culebró del país valencià amb tv3 però a que no es retrasmitisca en valencià continua, país i canal no es posen d’acord amb arguments que confirmen que el país valencià te una major expressió i bàsicament la no emissió de tv3 al país valencià es per a evitar comparacions amb canal 9 i te pinta de que aquest culebró continuarà
Anàlisi de l’estructura
Introducció (línia  1-4) la introducció i el desenvolupament son tan curts perquè lo que vol el autor es anar al gra ràpidament. En la introducció ens compara el culebró de tv3 amb la situació de dit canal.
Cos (línia 5-20) es l’apartat on l’autor desenvolupa els fets, l’autor precisament utilitza la exposició de fets en concret 5 fets que tenen a vore amb la lluita amb tv3
El primer argument que utilitza “denuncia al jutjat...” parla de la portada al jutjat a tv3
En el segon argument desenvolupa els fets del primer argument i de la seua portada al jutjat perquè la com. Valenciana va denuncia a tv3 per que es va referir a valència com “ país valencià”
En el tercer argument demanàvem un “múltiplex” un banda mes llarga per a que no es vera tv3 a la com. valenciana
En el quart argument ens diu que tancaren el repetidor del cim de la carrasqueta i fa una comparació amb l’home del sac que espantava els xiquets dient-nos que la comunitat valenciana tenia por d’aquesta emissió
En el quint argument ens diu que el consell castiga a tv3 per anunciar amb pancartes “barbaritat valenciana” i el castic es sobretot econòmic
També en el cos destaca l’enumeració del “que”
Conclusió (línia 21-23) l’autor ens diu que tot aquest culebró entre tv3 i la comunitat valenciana continuarà
Modalització
L’autor  esta present en el text amb elements de modalització com la ironia en “l’ordre dels factors no altera la mala llet”(13-14) o el coco es menjava els xiquets (10-11) o es fa referència quan diu “a casa nostra la llibertat” (14). Trobem  molts elements modalitzadors  al ser un article d’opinió i per lo tant l’autor sempre dona la seua opini opero lo tant es un text totalment subjectiu
Connectors
No trobem molts de connectors solament en l’argumentació per a enumerar les causes del culebró però en general en el article d’opinió no es destaquen el connectors
Valoració personal
El text al ser un text periodístic destaquem l’absència de connectors i l’elevat grau d’elements modalitzadors ja que contínuament l’autor dona la seua opinió al respecte . també es molt curiós com l’autor comença ràpidament el text ens podem donar compte d’això perquè dona un gran espai per al cos i molt poquet per a la introducció i la conclusió
La no-emissio de tv3 a la comunitat valenciana per simplement d’utilització de país valencià per part d’aquest canal me pareix una excusa que ha elegit la comunitat valenciana per a que no s’emitisca tv3 a valència i evitar la possible comparació amb canal 9 tant en el llenguatge emprat com en el programes que ambdós utilitzen.

lunes, 21 de noviembre de 2011

"SOBRE TODO", según la R.A.E.


sobre todo:
‘Especialmente, principalmente’: «Me encanta la música ligera, sobre todo cuando es lenta» (Nieva Señora [Esp. 1980]). Es locución adverbial y se escribe siempre en dos palabras. No debe confundirse con sobretodo, sustantivo masculino que significa ‘prenda de vestir, larga y con mangas, que se lleva encima de las demás prendas’ y que, en América, se emplea como sinónimo de abrigo: «Albert Camus posa con el cuello del sobretodo levantado para enfrentar el frío parisino» (González Habano [Cuba 1998]).


domingo, 20 de noviembre de 2011

Comentario "Cuéntame, un Cuento". Por Carlos Mengod.



TEMA
Análisis del éxito de la serie española ‘’Cuéntame’’ y advertencia sobre la mentira del contenido.

RESUMEN
 ‘’Cuéntame’’ es actualmente una de las series que más espectadores reúne, pero la cuestión es saber dónde radica este éxito. Quizá sea la mezcla entre una época dura que todos vivieron y una cierta amabilidad en los personajes, pero no hay que caer en el error de creer que la historia fue tal y como la detallan. Ya que la vida en la España de los 60 fue una época dura para la gente de clase media que vivía ahogada por la represión de la dictadura, y aunque nadie se molestaría si alguna serie representase fielmente esta época, sería muy monótona.
Otra posibilidad de ser una serie de éxito es que limpia de las mentes de los españoles una mala época con imágenes amables que los reconcilien con ella. A fin de cuentas, no hay mejor tiempo que el presente.
ESTRUCTURA
El autor del texto toma, respecto a la información aportada, una posición definida de forma explícita en el último párrafo, donde afirma ‘’No dudo que es insano aferrarse a los versos de Manrique, como lo hacen los espectadores y guionistas de ‘’Cuéntame’’, porque es mentira que ‘’cualquier tiempo pasado fue mejor’’. ‘’.
El autor, para apoyar esta tesis, aporta una serie de argumentos:
-Generalizaciones indiscutibles: ‘’Ya otras series, que están en el recuerdo de todos…’’; ‘’Nadie se sentiría molesto... ‘’.
-Argumentos de conocimiento enciclopédico: ‘’La vida en la España de hace tres décadas […] por el paternalismo del régimen. ‘’
-Argumentos comparativos: ‘’Ya otras series abundaron en esa forma de costumbrismo amable –a lo Mesonero Romanos-. ‘’
-Argumentos de cita: ‘’…los versos de Jorge Manrique ‘’cualquier tiempo pasado fue mejor...’’.
Esta serie de argumentos junto con otros elementos se agrupan en un esquema argumentativo:
1-      Introducción. ¿Cuál es el éxito de ‘’Cuéntame’’?
2-      Desarrollo. Opciones posibles del éxito.
2.1- Hábil mezcla entre costumbrismo y nostalgia.
               2.1.1- Uso del revival.
               2.1.2- Trampa de la serie. Los hechos no son como los presentan.
                               2.1.2.1- Breve explicación de la vida de la época.
                               2.1.2.2- Intento de no reabrir heridas en la población.
2.2- Capacidad depurativa. Intento de reconciliar a los españoles con la propia época.
               2.2.1-Los ciudadanos buscan un cuento menos terrorífico que la verdad.
               2.2.2- Tesis. ‘’Dudo que sea ético hacerlo…’’
       3-    Conclusión. El mejor tiempo es el presente.

Una vez vista la estructura del texto podemos concluir que presenta una estructuración analizante, ya que mediante argumentos deducimos la tesis, que aparece en el final del texto.