martes, 20 de diciembre de 2011

COMENTARI DE TEXT DE VALENCIÀ: "LITRONAS AL CARRER"


“LITRONAS AL CARRER”. MARIA DE LA PAU JANER

El text “Litronas al carrer”, és un artícle d’opinió publicat pel periodic Avui, el 15-02-2002, i escrit per María de la Pau Janes.

El tema d’aquest text és: critica per la pràctica del botelló al carrer.

Respecte a la tesi o idea principal que defen l’autora, en aquest cas és explícita, és: “l’alcohol s’ha convertit en el millor camí d’evasió per als jovens”. (l-24-25).

En aquest text l’emissor ha usat, per tal de convèncer el receptor, tor un seguit d’arguments que ajuden a donar credibilitat a la tesi. Alguns arguments que apareixen al text són:

  • Argument del Benefici:línies 1 fins a la 3.
  • Argument causa/conseqüencia:línies 10 fins a la 13.
  • Argument d’exemplificació: línies 1 fins a la 18, dóna tot un seguit d’exemples sobre el tema del text, per a reformar-lo.

El text presenta una estructura organitzativa de caràcter sintetitzan ja que el tema i la tesi apareixen a la fi de text. A l’analitzar el contingut semàntic del text vegem que es dividix en:

  • Introducció (linia 1): comença diguent que era mès facil comprar botellas d’alcohol, perquè els preus dels cubatas al bar són molts alts.
  • Desenvolupament (línies 2 a la 24), explica que cada vegada hi ha més jovens que practiquen aquest fet, i per lo qual ara trau conseqüencies, i a causa d’aixó on crear normes.
  • Conclusió )línea 24 fins a la 27) en aquestes línies apareéis la tesi, que diu que l’alcohol s’ha convertit en el millor camí per als jovens, per a oblidar la resta de la setmana.

A partir d’ací, podem resumir el text de la seguent manera: els jovens prefereixen comprar alcohol barat, i beure al carrer, perquè els bars han augmentat els seus preus. Aquest “festival”, en Espanya, el practiquen milions de jovens, i aixó té conseqüències, i a causa d’aixó, moltes ciutats han creat lleis que prohibixen el consum d’alcohol al carrer. Però aixó continua, ja que per al jovens no sols significa passar-ho bè amb els amics, sino també oblidar els problemes.

            Per a començar per la adeqüaciò, direm que el text que estem analitzan pertany al génere periodístic, concretament, és un àrticle d’oponió, el qual el seu ámbit d’ús és també periodistic. Com a text expositiu-argumentatiu, encara que predomina la part argumentativa, observem que l’autora busca informar sobre el problema del botelló al carrer, u cautivar la intenció de conmovernos davant d’aquest problema. I aquest text pertany a la varietat dialectal occidental.

            Un altre punt és la modalització, esposa la áctitud de parlant ves el contingut d’enunciant i abans el receptor. Considerem modalitzados:

  • Modalitat oracional, en el text predomina la enunciatica.
  • Lexic valoratiu, l’aparició de adjetius valoratius com: “psicodèlics”(1-4),  “barat” (l-9), “pobresa”(l-17)…
  • L’ús de elements tipográfics com la cursiva “litronas”(l-16), per a indicar que perteneix a un altre idioma.
  • L’ús de la impersonalitat amb la construcció “se”, com  per exemple en les línies 4 i 5, construccions amb el verb “semblar”, com en la línia 11, i construccions amb el pronom “un”, com en les línies 2, 15 i 18.

Per altra banda tenin la cohesió gramatical que podem començar digent la dixi, que és un mecanismo senyalador que requereix d’informació contextual per a ser comprensible, es a dir, una referencia esterna al text. Hi ha Quatre tipus de dixis:

  • Personal, senyala als participants en el act de comunicació
  • Social, indical qual es la posició social del intervinents.
  • Espacial, es refereix al lloc on es ubica la acció conforme a la proximitat o llunyania. Alguns exemples que hi apareixen son: “aquest”(l-10), “aquesta”(l-12), “bar”(l-2), “places”(l-6)…
  • Temporal, es refereix al temps en relació amb el ací i ara del parlant, com per exemple “cada cap de setmana”(l-5), “fins a altes hores de la matinada”(l-8), “la nit”(l-25).

Ara analitzarem, els connectors, que serveixen per a conectar els diferents fragments del text o del discurs o també per a enllaçar oracions. Alguns connectors que apareixen són: “si” (l-1), “però” (l-24)…

I per acabar amb la cohesió, analitzarem la cohesió lèxica, que esta dividida en diferents punts:

  • Camp semántic, que son paraules que compartixen un mateix lexema, que es la unitat minima de significat, com per exemple:
-          bar, placer, raconades, jardins i parcs.
-          Aragó, Canàries, Cantabria, Castella i Lleó, Murcía i València
  • Sinonímia, paraules que tenen el mateix significat o paregut, com per exemple “joves”(l-1) i “Adolescents” (l-15); “psicodèlics”(l-4) i “minimalistes”(l-4)
  • Antonímia, paraules que tenen significat contrari, per exemple: “supervivents” (l-27) i “nàufrags”(l-27)
  • Hiperonímia, paraula cuyo significat engloba altres paraules, denominades hiponins, per exemple:
-          “lloc” (hiperonímia)(l-4) i “places”(l-6), “reamades”(l-6) i “jardins”(l-6)(hiponins).
-          “comunitats”(hiperonímia) i “Aragó”(l-22), “Canàries”(l-22), “Castella i Lleó”(l-22), “Murcía” (l-22) (hiponins)

Per a finalitzar amb el comentari de text, faren una valoració crítica del text.

Aquest text presenta una alta adeqüació al lector, en aquest cas als jòvens i els mecanismos de cohesió i coherencia apareixen bé enspleats. L’autora, María de la Pau Janes, utilitza un llenguatge formal i a la vegada col.loquial, la seua intenció es informar amb el proposit d’orientar l’opinió del lector.

El que va a dir aquest text és que tots els jovens que practiquen “El Botellón” al carrer són uns salvatges sense educació, que beuen alcohol fins a altes hores de la matinada.

Per una part, si el govern volgue ser just enfocaría aquestes medides desde cada ajuntament perque coneixen mijor la realitat dels jovens, perquè no tots van a beure a la plaça, no fan pixades als portals, ni trenquen les botellas d’alcohol…

Per altra part, aquestes critiques que fa l’autora o les prohibicions per part del govern, pareix que sols van cap als jovens, quan deurien anar també per als adults, perqué quan son festes als pobles beuen igual o més que els jovens.

En conclusió, a pesar de defendre una postura contraria al autor, ja que es vergonyos que una major de 18 anys no puga ejercir una llibertat individual sempre i quan no moleste a la resta de gent, es comprensible també su opinió, hi és veritat que cada vegada hi ha més jovens fent aquesta pràctica i cada vegada comencen a beure des de més jovens.