TEXT "LITRONAS AL CARRER"

                    Va començar com una moda entre els més joves. Si el preu dels combinats pujava

pels núvols a qualsevol barra de bar, era més fàcil comprar botelles d’alcohol a un supermercat i fer barreges de garrafa. L´únic que passava era que canviava el

decorat: enlloc dels decorats psicodèlics i minimalistes que orientaven l’estètica de

cada bar, ells tenien la nit sencera com a escenari per a la beguda. Cada cap de

setmana, milers de places, de raconades, de jardins i parcs es transformaven en bars

improvisats. Bars on joves que tenen entre catorze i vint-i-cinc anys es dediquen a beure. Beuen fins a altes hores de la matinada, mentres es passen la  garrafa plena

d’alcohol barat.

Ningú no ha dit encara el nombre de joves que practiquen aquest fenomen a l’Estat

espanyol, però sembla que es tracta de milions. Aquesta pràctica provoca,

evidentment, queixes del veínat pels vidres trecats, els enrenous fins a la

matinada, i les pixarades als portals. En aquestes gresques nocturnes, en les quals

han desaparegut els decorats –qualsevol lloc arrecerat de certes irades és útil-.

arriben gairebé a desaparèixer també les persones. Els adolescents d’un grup amb

garrafa i litronas són calcs dels de qualsevol altre grup. Semblen cromos repetits:

van vestits d’una manera semblant, parlen amb la mateixa pobresa expressiva, i tenen

un únic objectiu: beure.

Han identificat la diversió amb el fet d’omplir-se el cos i la ment d’alcohol.

Condormir els pensaments i deixar-se emportar per la confusió que propicia la

Boirina etílica. Beure fins a perdre el món de vista, les formes de les coses, la

Percepció de la realitat. A Aragó, Canàries, Cantàbria, Castella i Lleó, Múrcia i

València ja existeixen lleis que proven d’aturar la voràgine. Han prohibit el consum

D’alcohol a la via pública. Però l’hàbit continua. L’alcohol s’ha convertit en el millor

Camí d’evasió per als joves. Els divendres i els dissabtes a la nit esborren la resta de

La setmana a glops d’alcohol. Beure els permet escapar dels carrers i la vida que no

Els agraden. Beure els fa creure que són supervivents, en lloc de nàufrags.

Avui, 15 de febrer de 2002

COMENTARI DE TEXT DE VALENCIÀ, PAG. 131 LLIBRE DE TEXT

Nota sobre la llibertat

Aquest text és argumentatiu perquè té la finalitat de convéncer al lector , o moure la seua opinió sobre l’idea de llibertat respecte a les lleis.

A més, es un assaig, però com presenta un àmbit d’ús literari consistix en una glossa.

Tema.

Denúncia a les limitacions de les llibertats per la creació de les lleis.

Tesi.

Les llibertats de les persones es veuen limitades per les lleis perquè aquestes són onfluenciades per interessos personals de la gent més poderosa.

Resum.

Hui en dia hi ha una àmplia declaració de drets que, suposadament, es troben adherits a les lleis de les Constitucions actuals, però la realitat és distinta a causa de que aquestes lleis no fan res més que limitar-les. Açò és causa dels interessos de les persones més poderoses, que limiten les llibertats universals per al seu propi benefici, provocant la por per part de la societat cap als sistemes políticis.

Estructura

·         Introducció: Des de la línia 1 fins a la 3. S’exposa la idea principal de l’autor, que consistix en el rebuig cap a les lleis. A més, es fa referència al receptor per a que done suport a la seua idea.

·         Cos argumentatiu: Des de la línia 4 fins a la 10. S’exposen una sèrie d’arguments que donen suport a la idea defensada. S’argumenta que les lleis retallen les llibertats de la societat governada. Es fa l’introducció a la conclusió final de l’autor.

·         Conclusió: Des de la línia 11 fins a la 15. Es mostra la conlusió final de l’autor. Aquesta consistix en que les lleis sols retallen llibertats a kes persones menys poderoses perquè aqueses lleis es redacten amb la fi de promoure i conservar els privilegis dels més poderosos.

Arguments

Predominen els arguments de conseqüència, com és el cas de <per evitar mals majors> , a la línia 1; <perquè només ho sembla>, a la línia 3; o <per això les lleis sempre han fet por>, a la línia 13.

També es poden observar una gran quantitat d’arguments de comparació al llarg del text, com <com en la vigent Constitució espanyola>, a la línia 5; <però entre això i les lleis habituals hi ha una distància abismal>, a la línia 11; o <rarament la llibertat dels amos, però sempre la dels subalterns>, a la línia 12.

A més hi ha alguns arguments d’exemple com <en el Codi Civil Espanyol>, a la línia 13; i de citació, com es el cas de <la ignoráncia de la ley no excusa su cumplimiento> a la línia 14.

Cal destacar el contrargument a la línia 1 <No feu cas de les lleis. Bé: feu-ne cas...>, que introduïx el discurs del emissor i la seua idea principal.

Títol.

El títol  és temàtic perquè proporciona informació sobre el tema tractat al text.

Connectors.

Predominen els connectors d’addició, ja que es fa l’introducció d’arguments de conseqüènciacom es el cas de <per a> a la línia 1; <perquè> a la línia 3, i <i per això> a la línia 13.

També es poden encontrar nombrosos connectors adversatius, que fan l’introducció d’arguments de comparació, com es el cas de <només>, a la línia 9 i <però> a la línia 11. Cal esmentar que la majoria d’aquestos connectors introduïxen arguments de conseqüència, com <però> a la línia 1, <però no> a la línia 5 i <però> a la línia 6.

A més es poden trobar alguns connectors de reformulació que fan l’introducció d’arguments de conseqüència com <sota> a la línia 1 ó l’introducció d’arguments de comparació, com és el cas de <fins i tot> a la línia 5. També hi ha alguns connectors de comparació que introduïxen arguments de comparació, com <com> a la línia 5.

Referència.

Respecte als elements lèxics, es pot observar un gran ús de la paraula llibertat al llarg del text. També es repetixen paraules relacionades amb la política, com <Constitució> o <Codi>, usualment relacionades al context d’Espanya. A més, es fa referència als drets mitjançant la paraula llibertat, ja que ambdós conceptes es troben relacionats per el context del text.

Respecte als elements gramaticals, es por observar nombroses prominalitzacions al llarg del text, ja que es fa una contínua referència a la llibertat a totes les parts del text. També s’usen estructures paral·les a les línies 3 i 4, on es fa referencia a les <declaracions> i als <drets>.

S’usa l’elipsi mitjançant l’ús dels dos punts, com es el cas de <tot s’ha de dir: kantianament...> a la línia 10; <... sempre la dels subaltern: ...> a la línia 12, ó <però no: hiha les lleis...> a la línia 5.

Cal esmentar l’ús del present com a verb absolut. Açò té com a finalitat donar presència a l’autor al seu discurs mentres que es dona simultaneitat al text.

Modalització.

Aquest text està molt modalitzat, ja que es fa un ús continuat de verbs modals en segona persona que donen ordres al lector, com <no feu cas> i <feu-ne cas>, a la línia 1; i <trobeu> a la línia 2.

També es poden observar una gran quantitat de paraules entre cometes, com <llibertat>, <drets> ó <llegir-la>; nombroses expressions com <Apa, a cumplir la ley!> , que ,a més, fan ús del castellà; una gran quantitat d’adjectius i adverbis valoratius com <kantianament> i <rarament> a les línies 10 i 12 respectivament.

Cal destacar l’ús de la dixi personal junt al present a els verbs, que provoquen la sensació de presència de l’emissor i del receptor, com es el cas de <vivim> i <podem>. A més, predominneel verbs en segona persona, que provoquen certa sensació de distànciament a algunes parts del text al mateix temps que donen ordres com <tingueu>, <que s’autoenganye qui vulga> i <advertireu>.

Valoració del text.

A aquesta glossa, es presenta un àmbit d’ús literari al mateix temps que divulgatiu, ja que té la forma d’un assaig. Com es tracta d’un text argumentatiu, predominen els arguments de comparació i de conseqüència. Aquestos arguments es troben introduïts per connectors adversatius i additius majoritàriament. Cal esmentar el contragument utilitzat a l’inici del text , que dona la sensació de que l’autor no es decidix en que vol dir al receptor.

A més, ens trobem amb un text molt modalitzat que utilitza expressions castellanes, verbs modals en segona persona i una gran quantitat d’adjectius i adverbis valoratius.

Es fa una contínua referència a la llibertat i als drets al llarg de tot el text, i s’utilitza l’elipsi i la pronominalització com els principals elements referencials gramaticals.

Opinió personal.

Pense que l’autor té part de raó perquè hi ha moltes lleis que beneficien més a une persones que a altres, però no podem rebutjar-les totes perquè això faria que la societat es trobara al caos i la desorganització total. Com a solució, sols es pot elegir adequadament als polítics que ens representen, i sols en el cas de una injustícia intolerable que oprimira a la societat, consideraria com a bona l’idea d’una revolució contra aquestes persones que es troben al cap del poder.

COMENTARI DE TEXT DE VALENCIÀ: "LITRONAS AL CARRER"

“LITRONAS AL CARRER”. MARIA DE LA PAU JANER

El text “Litronas al carrer”, és un artícle d’opinió publicat pel periodic Avui, el 15-02-2002, i escrit per María de la Pau Janes.

El tema d’aquest text és: critica per la pràctica del botelló al carrer.

Respecte a la tesi o idea principal que defen l’autora, en aquest cas és explícita, és: “l’alcohol s’ha convertit en el millor camí d’evasió per als jovens”. (l-24-25).

En aquest text l’emissor ha usat, per tal de convèncer el receptor, tor un seguit d’arguments que ajuden a donar credibilitat a la tesi. Alguns arguments que apareixen al text són:

• Argument del Benefici:línies 1 fins a la 3.
• Argument causa/conseqüencia:línies 10 fins a la 13.
• Argument d’exemplificació: línies 1 fins a la 18, dóna tot un seguit d’exemples sobre el tema del text, per a reformar-lo.

El text presenta una estructura organitzativa de caràcter sintetitzan ja que el tema i la tesi apareixen a la fi de text. A l’analitzar el contingut semàntic del text vegem que es dividix en:

• Introducció (linia 1): comença diguent que era mès facil comprar botellas d’alcohol, perquè els preus dels cubatas al bar són molts alts.
• Desenvolupament (línies 2 a la 24), explica que cada vegada hi ha més jovens que practiquen aquest fet, i per lo qual ara trau conseqüencies, i a causa d’aixó on crear normes.
• Conclusió )línea 24 fins a la 27) en aquestes línies apareéis la tesi, que diu que l’alcohol s’ha convertit en el millor camí per als jovens, per a oblidar la resta de la setmana.

A partir d’ací, podem resumir el text de la seguent manera: els jovens prefereixen comprar alcohol barat, i beure al carrer, perquè els bars han augmentat els seus preus. Aquest “festival”, en Espanya, el practiquen milions de jovens, i aixó té conseqüències, i a causa d’aixó, moltes ciutats han creat lleis que prohibixen el consum d’alcohol al carrer. Però aixó continua, ja que per al jovens no sols significa passar-ho bè amb els amics, sino també oblidar els problemes.

            Per a començar per la adeqüaciò, direm que el text que estem analitzan pertany al génere periodístic, concretament, és un àrticle d’oponió, el qual el seu ámbit d’ús és també periodistic. Com a text expositiu-argumentatiu, encara que predomina la part argumentativa, observem que l’autora busca informar sobre el problema del botelló al carrer, u cautivar la intenció de conmovernos davant d’aquest problema. I aquest text pertany a la varietat dialectal occidental.

            Un altre punt és la modalització, esposa la áctitud de parlant ves el contingut d’enunciant i abans el receptor. Considerem modalitzados:

• Modalitat oracional, en el text predomina la enunciatica.
• Lexic valoratiu, l’aparició de adjetius valoratius com: “psicodèlics”(1-4),  “barat” (l-9), “pobresa”(l-17)…
• L’ús de elements tipográfics com la cursiva “litronas”(l-16), per a indicar que perteneix a un altre idioma.
• L’ús de la impersonalitat amb la construcció “se”, com  per exemple en les línies 4 i 5, construccions amb el verb “semblar”, com en la línia 11, i construccions amb el pronom “un”, com en les línies 2, 15 i 18.

Per altra banda tenin la cohesió gramatical que podem començar digent la dixi, que és un mecanismo senyalador que requereix d’informació contextual per a ser comprensible, es a dir, una referencia esterna al text. Hi ha Quatre tipus de dixis:

• Personal, senyala als participants en el act de comunicació
• Social, indical qual es la posició social del intervinents.
• Espacial, es refereix al lloc on es ubica la acció conforme a la proximitat o llunyania. Alguns exemples que hi apareixen son: “aquest”(l-10), “aquesta”(l-12), “bar”(l-2), “places”(l-6)…
• Temporal, es refereix al temps en relació amb el ací i ara del parlant, com per exemple “cada cap de setmana”(l-5), “fins a altes hores de la matinada”(l-8), “la nit”(l-25).

Ara analitzarem, els connectors, que serveixen per a conectar els diferents fragments del text o del discurs o també per a enllaçar oracions. Alguns connectors que apareixen són: “si” (l-1), “però” (l-24)…

I per acabar amb la cohesió, analitzarem la cohesió lèxica, que esta dividida en diferents punts:

• Camp semántic, que son paraules que compartixen un mateix lexema, que es la unitat minima de significat, com per exemple:

-          bar, placer, raconades, jardins i parcs.

-          Aragó, Canàries, Cantabria, Castella i Lleó, Murcía i València

• Sinonímia, paraules que tenen el mateix significat o paregut, com per exemple “joves”(l-1) i “Adolescents” (l-15); “psicodèlics”(l-4) i “minimalistes”(l-4)
• Antonímia, paraules que tenen significat contrari, per exemple: “supervivents” (l-27) i “nàufrags”(l-27)
• Hiperonímia, paraula cuyo significat engloba altres paraules, denominades hiponins, per exemple:

-          “lloc” (hiperonímia)(l-4) i “places”(l-6), “reamades”(l-6) i “jardins”(l-6)(hiponins).

-          “comunitats”(hiperonímia) i “Aragó”(l-22), “Canàries”(l-22), “Castella i Lleó”(l-22), “Murcía” (l-22) (hiponins)

Per a finalitzar amb el comentari de text, faren una valoració crítica del text.

Aquest text presenta una alta adeqüació al lector, en aquest cas als jòvens i els mecanismos de cohesió i coherencia apareixen bé enspleats. L’autora, María de la Pau Janes, utilitza un llenguatge formal i a la vegada col.loquial, la seua intenció es informar amb el proposit d’orientar l’opinió del lector.

El que va a dir aquest text és que tots els jovens que practiquen “El Botellón” al carrer són uns salvatges sense educació, que beuen alcohol fins a altes hores de la matinada.

Per una part, si el govern volgue ser just enfocaría aquestes medides desde cada ajuntament perque coneixen mijor la realitat dels jovens, perquè no tots van a beure a la plaça, no fan pixades als portals, ni trenquen les botellas d’alcohol…

Per altra part, aquestes critiques que fa l’autora o les prohibicions per part del govern, pareix que sols van cap als jovens, quan deurien anar també per als adults, perqué quan son festes als pobles beuen igual o més que els jovens.

En conclusió, a pesar de defendre una postura contraria al autor, ja que es vergonyos que una major de 18 anys no puga ejercir una llibertat individual sempre i quan no moleste a la resta de gent, es comprensible també su opinió, hi és veritat que cada vegada hi ha més jovens fent aquesta pràctica i cada vegada comencen a beure des de més jovens.

COMENTARI DE TEXT DE VALENCIÀ

             

Primerament anem a comentar l’àmbit d’us , el gènere del text, el tipus de text i la finalitat d’aquest

A continuació identificarem el tema, la tesi i redactarem el resum.

Per a finalitzar analitzarem els procediments de referència i farem una valoració personal tant la nostra opinió sobre el text com els recursos emprats en el text.

·        Aspectes pragmàtics

L’àmbit d’us que empra l’autor del text es periodístic perquè el text no empra llenguatge elaborat per descomptat descartem l’acadèmic i si empra opinió encara que no es un text recent si que es d’actualitat.

El tipus de text es tracta d’un text augmentatiu perquè la seua finalitat es la de informar al lector sobre la no emissió de tv3 al país valencià.

El gènere del text es un article d’opinió perques esta estret del diari “el llevant”per lo tant es una columna que el senyor Jesús Puig dona la seua opinió sobre aquest tema per lo tant descartem llibre de text i assaig

Anàlisi del títol, es un títol temàtic  perquè ens dona informació abans de llegir el text i podem saber de que tracta el text o com esta encarrilat.

·        Anàlisi del contingut informatiu

Identificació del tema

Critica al tancament  de tv3 a la comunitat valenciana

Identificació de la tesi

L’autor defensa en el text la següent tesi 

Demostració que el tancament de tv3 es polític 

Resum

El culebró del país valencià amb tv3 però a que no es retrasmitisca en valencià continua, país i canal no es posen d’acord amb arguments que confirmen que el país valencià te una major expressió i bàsicament la no emissió de tv3 al país valencià es per a evitar comparacions amb canal 9 i te pinta de que aquest culebró continuarà

Anàlisi de l’estructura

Introducció (línia  1-4) la introducció i el desenvolupament son tan curts perquè lo que vol el autor es anar al gra ràpidament. En la introducció ens compara el culebró de tv3 amb la situació de dit canal.

Cos (línia 5-20) es l’apartat on l’autor desenvolupa els fets, l’autor precisament utilitza la exposició de fets en concret 5 fets que tenen a vore amb la lluita amb tv3

El primer argument que utilitza “denuncia al jutjat...” parla de la portada al jutjat a tv3

En el segon argument desenvolupa els fets del primer argument i de la seua portada al jutjat perquè la com. Valenciana va denuncia a tv3 per que es va referir a valència com “ país valencià”

En el tercer argument demanàvem un “múltiplex” un banda mes llarga per a que no es vera tv3 a la com. valenciana

En el quart argument ens diu que tancaren el repetidor del cim de la carrasqueta i fa una comparació amb l’home del sac que espantava els xiquets dient-nos que la comunitat valenciana tenia por d’aquesta emissió

En el quint argument ens diu que el consell castiga a tv3 per anunciar amb pancartes “barbaritat valenciana” i el castic es sobretot econòmic

També en el cos destaca l’enumeració del “que”

Conclusió (línia 21-23) l’autor ens diu que tot aquest culebró entre tv3 i la comunitat valenciana continuarà

Modalització

L’autor  esta present en el text amb elements de modalització com la ironia en “l’ordre dels factors no altera la mala llet”(13-14) o el coco es menjava els xiquets (10-11) o es fa referència quan diu “a casa nostra la llibertat” (14). Trobem  molts elements modalitzadors  al ser un article d’opinió i per lo tant l’autor sempre dona la seua opini opero lo tant es un text totalment subjectiu

Connectors

No trobem molts de connectors solament en l’argumentació per a enumerar les causes del culebró però en general en el article d’opinió no es destaquen el connectors

Valoració personal

El text al ser un text periodístic destaquem l’absència de connectors i l’elevat grau d’elements modalitzadors ja que contínuament l’autor dona la seua opinió al respecte . també es molt curiós com l’autor comença ràpidament el text ens podem donar compte d’això perquè dona un gran espai per al cos i molt poquet per a la introducció i la conclusió

La no-emissio de tv3 a la comunitat valenciana per simplement d’utilització de país valencià per part d’aquest canal me pareix una excusa que ha elegit la comunitat valenciana per a que no s’emitisca tv3 a valència i evitar la possible comparació amb canal 9 tant en el llenguatge emprat com en el programes que ambdós utilitzen.